dilluns, 26 de març de 2018

Barcelona 25 de març de 2018 #PrimaveraCatalana

A Catalunya, davant la repressió de l´estat espanyol, l´aplicació del 155, la retallada de drets, la detenció i empresonament de persones per motius polítics -incloent el President Carles Puigdemont- i la violència induïda pels repressors als nostres carrers, els somriures s´estan acabant.





dijous, 8 de març de 2018

Dia Internacional de la Dona - Vaga feminista del 8 de març de 2018

El 8 de març és el 67è dia de l´any del calendari gregorià, és a dir, cada 8 de març queden 298 dies per finalitzar l´any. Però evidentment, no és per aquest motiu que celebrem el 8 de març: el celebrem perquè el 8 de març és el Dia Internacional de la Dona Treballadora

I és escoltar aquest enunciat i un somriure irònic se´m dibuixa a la boca perquè penso que en el món actual i a l`època en què vivim, ser dona i ser treballadora té doble mèrit. D´una part perquè tots els sistemes econòmics acaben explotant els treballadors d´una manera o d´una altra, al.lienant-los, i més encara en temps de crisi. I de l´altra, perquè mira que a les dones ens han intentat trepitjar milers de vegades al llarg de la història i a gairebé totes les cultures. Mira que ens han intentat sotmetre -i a voltes ho han aconseguit- pel sol fet de ser dones. 

Perquè per desgràcia, cadascun dels drets que hem anat conquerint les dones com a col.lectiu al llarg de l´història els hem aconseguit amb sang i llàgrimes. I amb silencis. I amb pors. I patint discriminació. I humiliacions, xantatges, burles i amenaces. Hem pagat sempre un preu massa alt per uns drets que ens pertanyien per dret propi, per naturalesa, pel sol fet de formar part de la humanitat.

I és avui que encara no suporto que ens jutgin sota un prisma que fila molts més prim que el prisma amb el qual es jutja els homes. No suporto que segueixin qüestionant si som bones mares quan deixem els fills a l´escola per anar a treballar o quan "aparquem" la vida laboral per dedicar-nos a tenir cura dels nostres fills. Rebutjo que es qüestioni si som bones treballadores quan ens quedem prenyades i agafem la baixa maternal per tenir cura dels fills - els fills només són nostres?- o que ens mirin amb cara de pena si decidim no tenir fills. És indignant que diguin que tal dona té molta sort de tenir un home al seu costat o que tal altra és una amargada perquè no té parella.

És repulsiu i absolutament innaceptable que s´insinuï que de vegades ens violen perquè ens ho busquem al anar soles pel carrer quan és fosc, vestides amb una faldilla massa curta o un texans massa cenyits. O que les rajades salvatges campin soles pel món amb total impunitat i sigui la nostra responsabilitat no tenir la mala sort de creuar-nos al seu camí.

Ningú s´ha adonat que les dones mai violem a ningú?. Ningú s´ha adonat que mai hem provat de sotmetre cap altre grup? Que mai hem creat cap exèrcit ni hem envaït cap país ni hem iniciat cap combat per annexionar-nos un territori o conquerir un mercats estranger?. De debó ningú s´ha adonat que la història de la humanitat hagués estat una altra molt diferent si les regles dels homes no haguessin estat les regles del joc?.

Que quedi clar, nosaltres no volem ser opressores ni oprimides, senzillament, volem ser. I per això avui ens adherim a la vaga feminista del 8 de març, convocatòria de vaga general impulsada per la Comissió 8 de març, un grup integrat per un conjunt de col.lectius feministes, que compta amb el suport del moviment sindical.

És una vaga laboral i estudiantil que crida a fer vaga també en altres nivells, com ara en el treball domèstic, o com recomanar no fer de consumidores avui o no tenir cura, per exemple, dels fills. 

Reclamem d´una vegada per totes la igualtat de gènere. Volem treballar plegades per acabar amb la bretxa salarial i amb la cronificació de l´atur femení. Volem que no ens explotin. Volem acabar amb la violència econòmica, física i sexual. Que no ens maltractin pel fet de ser dones. Que no ens violin. Que no ens matin. Volem deixar de tenir por.

Ens agradaria demostrar que "si les dones parem, el món s´atura" tot i que som conscients que moltes dones no es poden permetre fer vaga. Però per elles, per les que ja no hi són, per les que vindran, sortim al carrer. Perquè la revolució, serà feminista o no serà.




dimarts, 30 de gener de 2018

Redescobrint el Cinema Maldà i el Palau del Barò de Maldà


Hem quedat a quarts de cinc. Jo arribo primer, compro les entrades a la finestra d, una petita taquilla plena de cartells de pel.lícules que hi ha sota l´escala i em poso a la cua. La meva amiga sempre triga una mica a arribar, així que em dedico a observar. Fa anys que no entrava a les galeries. Sí que he anat a menjar xocolata al carrer Petritxol, a buscar llibres a la llibreria Quera o de botigues per Portaferrissa. Però no sé per quin motiu, fa anys que no entrava a les galeries on ara estic fent cua i em sap greu. I el greu va en augment a mesura que pugem les escales, entrem a veure la peli i descobreixo una sala de cinema com les d´abans, entranyable, i de sobte me n´adono que aquest cinema, les galeries, el teatre, són un petit tresor al bell mig de Ciutat Vella i que jo me l´estava perdent.

De quin cinema us estic parlant?. Doncs del CINEMA MALDÀ. El trobareu al número 5 del carrer Pi de Barcelona, envoltat de petites botigues, galeries d, art i antigues xocolateries, ubicat al Barri Gòtic, al Districte de Ciutat Vella, dins  les Galeries Maldà – primeres galeries comercials creades a Barcelona- construïdes a l'antic Palau de Maldà. 

De seguida us adonareu que no és un cinema qualsevol sinó que es tracta d´un cinema molt especial, per diferents motius. El primer d´ell és el fet d´estar ubicat dins unes galeries comercials a peu de carrer que a l´hora s´han construït dins d´un palau que té més de tres segles d´antiguitat.

El palau 
A mitjans del segle XVII, la família Cortada, que posteriorment van esdevenir barons de Maldà i Maldanell, van construir aquest palau sobre una enorme parcel·la, la més gran de Ciutat Vella dedicada a una sola edificació, que actualment es troba a la cantonada dels carrers Pi i Perrot lo Lladre, molt a prop de l'església del Pi. És un gran edifici que consta de planta baixa, dos pisos i teulada. Es deia que aquest palau tenia els interiors més sumptuosos de Barcelona: grans salons, sostres de guix amb escuts policromats, xemeneies de marbre... I també tenia un gran jardí que ocupava l'interior de l'illa de cases. 

Al palau hi va viure Rafael d'Amat i de Cortada (1746-1819), conegut com el Baró de Maldà, que de ben jove, a l´edat de 23 anys, va començar a escriure un diari que es titularia "Calaix de Sastre", en el qual va anar anotant al llarg de 50 anys i en 70 volums totes les seves activitats socials: balls, recepcions, tertúlies i esdeveniments socials de tot tipus dignes de destacar de la Barcelona de la segona meitat del segle XVIII, deixant-nos un interessant i inigualable testimoni històric dels costums barcelonins de l, època. 

Al segle XIX, a través d'enllaços matrimonials passà a mans dels marquesos de Castellbell. I al segle XX, després de la Guerra Civil, les plantes-pis es van reconvertir en habitatges i a la planta baixa es col·locà un cinema. El 1942, la planta baixa i el jardí van ser ocupats per les Galeries Maldà. I en la dècada dels 80 es va condicionar una sala de concerts i teatre denominada Círcol Maldà.

Les Galeries Maldà
A l´any 1943 es va inaugurar l´emblemàtic comerç Galeries Maldà, les galeries cobertes comercials més antigues de la ciutat, ubicades a l´espai que ocupaven els antics jardins del Palau Maldà. I no va ser fins l´any 2011 que es va decidir remodelar les galeries. El projecte d, aquesta reforma duia el nom de Els nous carrers del Gòtic, i es basava en una idea del mateix baró de Maldà, qui va edificar el palau central al segle XVII. La característica més singular era la pavimentació i la senyalització interior dels passadissos de les galeries que emulaven les rajoles, el mobiliari urbà (bancs, jardineres i papereres) i els senyals del carrer, per tal de donar una continuació estètica al tramat viari. 

Es van eixamplar els 5 accessos a les galeries i cada passadís va rebre un nom -carrer Baró de Maldà, per exemple–, que es va senyalitzar amb plaques de marbre blanc idèntiques a les dels carrers barcelonins.  A més a més, aquest projecte de reforma va permetre l´aflorament d´elements arquitectònics que fins aleshores havien quedat amagats per les botigues, com ara una torrassa, diversos sostres de teginat i les escales d'accés a les estances nobles, i a l´hora, es va potenciar l'homogeneïtat estètica del complex.

El teatre Maldà
El Maldà (abans Círcol Maldà) és una sala teatral de Barcelona, de dimensions reduïdes habilitada per a espectacles escènics i musicals, ubicada al Palau Maldà, al carrer del Pi número 5, escala dreta. 

A mitjans de la dècada del 1980 l'hereu dels barons de Maldà, el músic Alfonso Vilallonga, va adaptar una de les estances del palau per fer-hi concerts. L'espai, de reduïdes dimensions i amb capacitat per a unes cinquanta persones, conserva la decoració de sala aristocràtica, amb els quadres penjant de les parets. S'hi fa principalment teatre, dansa, música i espectacles de cabaret, tot i que també allotja exposicions, conferències, presentacions i projeccions.


Des de desembre de 2013 El Maldà el gestiona la companyia Els Pirates Teatre, formada per 14 membres de diferents àmbits de les arts escèniques.

El cinema Maldà
La sala del Cinema Maldà és una sala amb història, ubicada en una antiga capella del Palau Maldà i que actualment ha esdevingut la sala de pantalla única més antiga de Barcelona i l'única sala de sessió contínua que perdura a la ciutat, emetent, concretament, pel·lícules de 35 mil·límetres en versió original subtitulada. 

El cinema Maldà es va inaugurar el 4 de desembre de 1945 amb la projecció de la pel·lícula “La quimera de l'or” de Charles Chaplin de 1925. 

La sala té 206 butaques per espectador i que combat la manca de so Atmos o de superprojector DCP oferint atractives ofertes que s´adapten a les necessitats dels diferents tipus d´espectadors: 
  • Marató de sessions o sessió continuada: és l'únic cinema de Barcelona que t'ofereix la possibilitat de gaudir de fins a set pel·lícules el mateix dia, pagant únicament el preu d'una entrada, que va des dels 4 euros els dimecres, 5 euros dilluns i dijous, 6 euros dimarts i 9 euros de divendres a diumenge. 
  • Totes les pel·lícules es projecten en versió original subtitulada en castellà.
  • Acurada selecció de la programació, basant-se en la qualitat i l´èxit assolit entre el públic i la crítica, i això els permet repescar i donar una segona oportunitat a grans joies del cinema que la pressió de la taquilla de les multi sales fa que es retirin abans de temps.
  • Organitzen projeccions per a escoles, per a casals i sessions sorpresa, en les quals l'espectador paga el que consideri oportú una vegada finalitzada la pel·lícula.
  • Preparen sortejos de cartells de pel·lícules, de llums decorats amb fotogrames.
  • Regalen galetes el cookie day i altres dies, una canya al bar del costat.
  • Promocions, preus reduïts per a grups (aturats, jubilats, estudiants, socis de biblioteques i d'altres entitats que gaudeixen de descomptes especials), abonaments temporals i carnets anuals.
  • Sessions per a mares i pares que volen anar al cinema amb els seus nadons: cada primer i tercer dissabte de mes s'organitzen sessions especials on les mares i pares poden entrar a la sala a veure la pel·lícula acompanyats dels seus fills. El so és més tènue que en una projecció habitual, hi ha llum ambient en lloc de foscor total, tens la possibilitat d'entrar el cotxet a la sala i instal.len una tauleta al hall del cinema amb canviador i música pensada per escoltar amb els nadons abans de l'inici de la sessió. I per descomptat preu reduït pels pares i gratuït pel nounat.
  • Es converteix en seu de festivals com ara, el panorama de Cinema Colombià, el Festival de cinema de dansa Choreoscope oel Festival de curts muts.
Com veureu, els actuals responsables del cinema s, estan esforçant molt per aconseguir que aquest històric cinema no es vegi obligat a tancar les portes, així que entreu ara mateix a la seva web i subscriviu-vos per tal de rebre totes les novetats de la seva programació. I aneu-hi. Aneu al cine. Molts barcelonins no saben que aquest cinema està obert així que porteu-hi els amics. Expliqueu-lis que pel preu d´una entrada poden gaudir de fins a 7 pel.lícules en un sol dia. Ensenyeu les galeries, el teatre, el cinema, quan us visiti algú de fora de Barcelona. Poseu el vostre gra de sorra perquè aquesta joia del teixit cultural de Ciutat Vella no desaparegui mai. .


dilluns, 1 de gener de 2018

Feliç any nou 2018


Vas dubtar si series prou capaç de...

... de deixar l´escola, els mestres i els amics que t´havien envoltat des dels quatre anys
... de fer-te donant el primer cop que la Creu Roja va visitar el teu institut per fer campanya de recollida de sang
... de deixar enrere aquella amistat que no et tractava prou bé
... de trencar amb aquell noi perquè no l´estimaves prou
... d´acceptar que aquell altre noi et deixés perquè n´estimava una altra
... de treure´t el carnet de conduir i travessar Barcelona conduint en hora punta
... d´entrar sola al cine a veure una estrena en v.o.s. 
... d´aconseguir fer una entrevista de treball sense agafar un atac de nervis
... de deixar una feina perquè no et feia feliç
... de marxar de casa els pares per viure soleta en un piset fosc que a poc a poc vas omplir de llum
... de viatjar sola a una ciutat que no coneixies
... de tenir el teu fill nous mesos a la panxa, de dur-lo al món -el part et feia pànic- i estimar-lo instantàniament per damunt teu, de tot i de tothom
... de separar-te del pare del teu fill perquè us estàveu fent massa mal
... de tornar-te a enamorar
... de refer la vida una i mil cops, els que calgui, perquè no passa res per canviar de feina, de pis, d´amistats o de parella, el important és saber que hi ha arrels que et mantindran sempre en peu i fruits que arrelaran més enllà de tu, que et sobreviuran
... d´entrar a un quiròfan
... de mirar-te al mirall i picar-te l´ullet perquè t´encanta el que hi veus
... de renunciar a somnis que saps que ja mai es faran realitat 
... d´acceptar les crítiques sense emprenyar-te
... de defensar una escola, de restar aturada esperant un mastegot, dempeus i amb el cap alçat, perquè l´urna que us volien manllevar representava la llibertat del teu poble i la dignitat de tota la seva gent

I mentre hi penses, tanques els ulls i confiada, et menges el raïm, perquè saps que valdrà la pena viure l,any que de seguida estrenaràs, perquè saps que l, any nou arribarà carregat de molts reptes com tots els anys anteriors, però sobretot saps, ho saps segur, que tornaràs a ser tossudament capaç de qualsevol cosa que et proposis. Només li has de posar ganes. Ning. Ning. Sona la darrera campanada. Ja està. Feliç any 2018!!!


divendres, 15 de desembre de 2017

You´re simply the VESC



Arribo a la feina i em trobo al damunt de la meva taula una rameta d´avet i unes quantes branquetes de vesc, és a dir, el típic adorn nadalenc que fa súper bona olor. El ram de la sort, la planta de boletes blanques, el famós "muérdago". Si, si, allò de què si dues persones passen per sota d´una branca de vesc al nadal, s´han de besar i els vesc els unirà per sempre. Doncs bé, em poso molt contenta perquè quan algú et regala vesc, t´està regalant molt més que una planta sota la qual fer-te un petó al nadal perquè el vesc amaga una més que interessadíssima història.

Ja era apreciat pels druides, pels víkings i per tots els pobles celtes d´Europa per les seves propietats màgiques i medicinals. Era la planta màgica que utilitzaven per protegir-se dels raigs, del mal i de les malalties. Creien que els aportava sort, salut i prosperitat. També els servia per ajudar a les dones a quedar-se embarassades i fins i tot creien que els podia ajudar a tornar-se invisibles. També es feia servir a la cerimònia del matrimoni pagà. El color verd que el vesc conserva durant tot l´any va ser interpretat pels celtes com a símbol de la vida eterna. El recol·lectaven coincidint amb la festa del solstici d´hivern, que vindria a coincidir amb la nostra època nadalenca actual, i creien que l´havien de tallar amb una falç d´or i guardar-lo en un drap blanc, perquè d,aquesta manera els donaria riquesa i fortuna: la planta produeix unes boletes, uns fruits esfèrics blancs, de la mida d´un pèsol, que semblen perles i en assecar-se, tota ella adquireix un color daurat; i segurament d’aquí, perles i or, sorgeix la seva vinculació a les riqueses i la bonança. Recordeu també que Panoràmix la tallava amb la seva falç d´or per a cuinar la poció màgica?.

Els gals van transmetre totes aquestes creences i tradicions als anglosaxons, que van introduïr l´ús del vesc a les cases. Segons la tradició anglosaxona el vesc te l´han de regalar i l´has de posar a casa, a prop de l´entrada per impedir simbòlicament el pas dels mals esperits; l´has de guardar tot un any, i a l´any següent l´has de cremar i substituir-lo per un altre ram de vesc que també t´han de regalar. A Anglaterra el ram es penjava del sostre, al costat de la porta d´entrada principal. A Espanya aquesta tradició es va fer popular durant el primer quart del segle XX. Els grecs ho utilitzaven com a pomada curativa de molts mals. El vesc també estava present a la medicina natural xinesa. I sembla que van ser els italians els qui van recuperar el mite pagà que vinculava el vesc amb l,amor i d´aquí la tradició de besar-se sota el vesc al Nadal per crear un lligam indestructible amb la persona que estimes de manera que no us separeu mai -si voleu saber més sobre el vesc i la mitologia pagana ho podeu consultar aquí-.

El vesc és doncs una planta utilitzada des de l´antiguitat com a remei universal als problemes de salut i per això va tenir un lloc destacat a la farmacopea antiga de gran part d´Europa. A l,hora, se li atribuïen propietats màgiques i posteriorment es va començar a utilitzar per adornar les cases al nadal, per unir per sempre els enamorats, per desitjar sort, per allunyar els mals auguris... Però també com a remei casolà contra l´afonia, com a hipotensor, en infusió per millorar el sistema circulatori ... Però no és només això. Resulta que actualment també és l´ingredient principal d´una teràpia utilitzada per a disminuir els danys col.laterals provocats pel càncer i els tractaments contra el càncer.

El vesc, també nomenat "viscum album" pels experts, s´utilitza a l´oncologia integrativa com a medicina complementària per a combatre els efectes secundaris de la quimioteràpia i la radioteràpia perquè proporciona molts beneficis als pacients: fa tornar la gana, regula la son, tonifica el metabolisme, incrementa la vitalitat, disminueix el dolor relacionat amb el tumor, estimula el sistema immunitari i equilibra la temperatura corporal. Fins i tot hi ha especialistes que afirmen que s´està evidenciant científicament que el vesc té un gran poder antitumoral, perquè indueix al suïcidi de les cèl.lules tumorals i al mateix temps augmenta les defenses implicades a la contenció del càncer.

El vesc és una planta pseudoparasitària - si realitza la fotosíntesi- que absorbeix l´aigua i els nutrients de l´arbre on s´allotja. Té propietats diferents segons l´arbre on visqui, de manera que les seves característiques són diferents si viu en un pomer, en un roure o en un pi. És una planta que colonitza un arbre i viu d´ell fins a la seva mort i és aquesta peculiaritat la que va cridar l´atenció de Rudolf Steiner, filòsof, cofundador de la medicina antroposòfica (que es caracteritza per utilitzar la natura i els seus cicles per sanar), que va començar a utilitzar-lo com a tractament contra el càncer per la seva similitud simbòlica amb la malaltia i el pacient.

Malgrat les seves meravelloses propietats, l´administració del vesc s´ha de fer sota supervisió mèdica, perquè a causa dels seus principis actius es desaconsella en segons quin tipus de malalties (per exemple en cas d´afecció cardíaca, lupus, esclerosis, hipotensió) i tampoc s´ha de prendre durant l´embaràs ni durant la lactància.

Què us sembla? Ja us ho deia al començament, el vesc no és una planta qualsevol ni un senzill adorn nadalenc! 

dimecres, 13 de desembre de 2017

Mirades


Copsar un instant. Observar serenament el paisatge per gravar a la memòria el que estàs veient. Captar el moment. Saber-te testimoni d,una ocasió única i irrepetible, perquè en realitat totes ho són.  Escalfor. Sentir la màgia de la llum. Enregistrar l,emoció per reviure-la cada cop que ho desitgis. Fortuna. Ser conscient del pas del temps però, així i tot, saber que ets on vols ser. I saber-ho sobretot, perquè ja no t,interesa mirar enrere per revisar el passat. Agraïment. Sentir-te feliç sense motiu. Batecs de cor alegre. Ulls blaus com el mar que et mira. Pell suau que et convida a acaronar-la. Cabells rinxolats com les ones. Plenitud.

dilluns, 20 de novembre de 2017

No normalitzis els maltractaments. No els toleris. No en siguis còmplice


Acceptar amb naturalitat fets horribles per poder sobreviure. Normalitzar a nivell intern. Viure una normalitat desviada. Convertir el maltractament en rutina, adaptar-s'hi, arribar a creure que el que et passa és normal per poder subsistir i alhora continuar mirant-te els ulls. Enganyar-te a tu mateixa. Callar perquè explicar la veritat seria humiliant (com explicar-li els altres que acceptes l'inacceptable i continues convivint amb el teu maltractador). Aguantar l'indicible perquè no vols ser estigmatitzada. Perquè sembla que el que no es diu en veu alta, no existeix. Perquè no vols que el maltractament arribi a oïdes dels teus fills, ni ara ni algun dia llunyà, que mai ningú no pugui utilitzar la violència del seu pare en contra seu, que mai no s'avergonyeixin de la seva mare perquè no va saber tallar amb aquesta relació insana i tòxica que la lliga al teu maltractador. Així que dissimules i fas veure que no passa res. Encara que de vegades no aconsegueixes controlar-te i acabes explicant-ho a algú amb qui després evitaràs coincidir perquè et farà vergonya haver-li mostrat la podridura del teu món, eixamplant  d´aquesta manera el teu aïllament.

Però finalment, un dia aconsegueixes trencar amb el maltractador, aconsegueixes dir adéu a la persona  que t´ha estat maltractant al llarg dels anys. Creus que ja està, que s´ha acabat el suplici, però aleshores hauràs d´enfrontar-te a la normalització col·lectiva que et farà gairebé tant de mal com el maltractament pròpiament dit. Perquè veuràs que la gent no et creu. Molta gent, fins i tot la del teu entorn més proper,  escull no posicionar-se, perquè consideren que no és el seu problema i que és millor no intervenir "als conflictes de parella".
Veuràs com molta gent propera a tu -de la feina, del veïnat, de la família política i la de sang, de l´escola dels teus fills, amics comuns...- acaben acceptant el maltractador en el seu grup, es relacionen amb ell, el tracten com si res hagués succeït malgrat que tu ja t'has atrevit a verbalitzar el que estaves vivint. Ho has denunciat. Potser, fins i tot s'ha celebrat un judici. Però així i tot, et qüestionen. Et responsabilitzen a tu. Diuen que sempre havies tingut mal caràcter, que tenies la casa poc recollida, que eres molt descarada vestint o que no sabies cuinar. Si, hauràs d´escoltar coses així en ple segle XXI!. 

Te n´adonaràs que, en general, la gent no vol prendre partit,  vantant-se de ser persones justes. Diran que "és la teva paraula contra la d´ell i resulta que ell sembla molt bona persona, tan simpàtic quan recull els fills a l, escola, sempre tan servicial". Diran que es declaren neutrals, oblidant que si davant d'una injustícia no et sents incòmode, interpel·lat o atacat és que estàs de part del bàndol equivocat. Oblidant que les dones no menteixen. Oblidant que el percentatge de denúncies falses amb les quals aquestes persones justifiquen la seva suposada imparcialitat és NOMÉS del 0,01% - entre el 2009 i el 2016, les condemnes per denúncies falses van ser  de 79, en front d´1.055.912 denúncies per violència de gènere-.  

La violència de gènere parteix d´un caldo de cultiu que barreja molts ingredients, alguns altament nocius: tolerància excessiva al maltractament, assumpció de la desigualtat homes i dones, minimització de les agressions, culpant i responsabilitzant a les dones - és l´únic delicte on la víctima es converteix en sospitosa-, interiorització d´un rol de submissió per part de les dones, homes que tenen referents culturals basats en la imposició, cosificació de les dones... La violència de gènere és també transversal i això significa que no hi ha un perfil definit: qualsevol, de qualsevol edat, nacionalitat, nivell cultural i laboral pot ser un maltractador. I si, el més habitual és que el maltractador tingui una vida en aparença normal, o que sembli bona persona, fins i tot pot ser encantador. 

Per tant, l´educació i la prevenció són ara per ara les eines més importants per aturar aquesta epidèmia masclista. Així que posa el teu gra de sorra. Fes pressió social. No normalitzis, no toleris.  Les dones no menteixen. Les dones no presenten denúncies falses. La imparcialitat no té cabuda quan hi ha violència de gènere, maltractament, abusos o assetjaments. I no, no es pot ser sempre imparcial. No, no sempre pots mantenir-te al marge i si ho fas, conscientment o inconscientment, estàs col·laborant amb el botxí. 

Així que deixa de normalitzar el maltractador perquè ajudes a estendre la idea que es pot maltractar a una persona durant anys i després seguir amb la teva vida tan tranquil·lament, sense conseqüències, amb total impunitat, sense rebre un sol retret, sense que ningú et recrimini la teva conducta, sense que ningú et jutgi. Si normalitzes la violència de gènere com a simple problema intern d, una parella estàs col.laborant a què la violència de gènere es perpetuï, estàs abonant el masclisme, legitimant el maltractament a les dones:


  • Si tractes el maltractador com si no passés res, ell es convenç que no ha fet res dolent, i per tant, creurà que la seva conducta és normal i que la culpa és de la víctima. Continuarà reproduint el seu comportament amb altres víctimes.
  • La normalització col·lectiva del maltractador ajuda al fet que s'estengui encara més la violència de gènere, perquè la gent jove rep el missatge que no hi ha res execrable a maltractar i controlar la víctima. Amb el teu silenci normalitzes el maltracte i fas gaslighting a la víctima, que observa com el seu entorn fa veure que no passa res, entenent que és ella que no discerneix la realitat. Els darrers anys l´increment de la violència digital entre els joves és espectacular: no és l´única causa, però el fet de no criminalitzar públicament la violència de gènere, fa que els joves també la "normalitzin". De manera que troben que la violència en el si de la parella és "normal" i amb l, ajuda de la tecnologia i les xarxes socials cada any que passa augmenta notablement el control, la vigilància i la pressió sobre la parella. Així que si vols ajudar a transmetre valors d´igualtat, respecte i no discriminació, deixa de normalitzar el maltractament.
  • La normalització col·lectiva del maltractament debilita encara mes si cap, a la víctima, que es tornarà més vulnerable i sentirà que no val la pena haver-se arriscat a denunciar perquè el maltractador  en lloc de pagar el mal que fa fet, en lloc de ser qüestionat socialment, és acollit com un més, com si mai no hagués maltractat ningú. L'acceptació social al maltractador, l´intent de responsabilitzar a la víctima de la violència rebuda,  fa que per ella sigui encara més complicat despertar de la letargia de la seva consciència, en creure que aquestes maneres violentes de viure habitualment en la seva vida, són normals sense més ni més. 

Així que fes-te i fes-nos un favor. Abandona l, equidistància, que ara està tan de moda, perquè no hi ha punt mitjà en la violència de gènere. Fes pressió social contra el maltractament. Rebutja públicament la violència de gènere. No la normalitzis. No la toleris. No en siguis còmplice.