dimarts, 23 de maig de 2017

La síndrome del impostor



Tinc una amiga que és una crack en molts aspectes, molts, però ella no ho sap. O no s´ho acaba de creure. Fa poc temps ha tingut un ascens laboral important, ascens que evidentment ha aconseguit per les seves capacitats – estudis, coneixements, experiència, intel·ligència, personalitat, capacitat de liderar, etc-. I per descomptat, perquè els que estan pel seu damunt l´han considerat la persona idònia per a cobrir aquest lloc de treball. Però tot i així, tot i què als ulls dels demés ella és on és per mèrits propis, de sobte ella sent que és la sort qui l´ha dut fins aquí. 

No és creu mereixedora del seu nou càrrec per inseguretat, perquè és una persona massa perfeccionista,  perquè pensa que no tenir totes les respostes posa de manifest la seva ineptitud i, definitivament, perquè pateix la síndrome del impostor

Aquesta és una síndrome que tot i que no està oficialment recollida com a enfermetat mental ha estat objecte de nombrosos estudis des de l´any 1978, estudis que demostren que 7 de cada 10 persones l,ha patit al menys un cop a la seva vida. La síndrome del impostor es produeix quan una persona competent sent que no s´està a l´alçada de les circumstàncies i creu que està ocupant un lloc pel que no està qualificat o que té uns privilegis que no es mereix, perquè és un impostor, un frau. Quan pateixes aquesta síndrome, tot i ser una persona competent, no ets capaç d, internalitzar els teus èxits, t, infravalores i tens una sensació constant de no ser prou bo ni prou capaç i això et genera un sentiment d, insatisfacció permanent que t,impedeix gaudir de cadascuna de les fites que vagis aconseguint a la teva vida.

Et costa encaixar els elogis, treballes molt més dur que la resta de companys de feina perquè creus que és la única manera de compensar que ets un frau, ho passes malament quan has de parlar en públic perquè creus que els oients et miren i pensen que ets uns impostor, ets sents incòmode fent tasques que realment fas bé, o sents que tens una parella que no et mereixes o uns fills que són feliços i bones persones només perquè l,atzar ho ha volgut. Creus que els teus èxits et venen donats per la la casualitat i actues condicionada per la por. Por a que la teva “poca vàlua”, la teva “ignorància” i els teus “minsos coneixements” quedin al descobert. 

Quan et sentis així, sàpigues que el que et passa no és real. Només és una percepció errònia del teu cervell provocada pel teu propi fil de pensaments autocrítics. Pensa també que no estàs sola, que moltes persones han tingut aquesta mateixa sensació en algun moment de la seva trajectòria - Neil Armstrong després de convertir-se en el primer ésser humà a trepitjar la lluna, en trobar-se en una convenció envoltat d´artistes i científics es va sentir fora de lloc i va confessar que no entenia quin era el seu paper a la convenció afirmant que “tots ells (els altres assistents) han realitzat coses sorprenents. Jo senzillament vaig anar on em van enviar”-. 

Com evitar la sensació de ser un impostor tot i ser una  persona competent?

divendres, 5 de maig de 2017

El secret rodó del Barri Gòtic de Barcelona: la plaça Milans


Sembla impossible però a Barcelona encara queden alguns racons secrets per descobrir... Bé potser no són secrets del tot perquè moltes persones ja els coneixen, però no són tan tòpics com visitar la Pedrera, el Parc Güell o la Sagrada Família. Un d,aquest racons secrets el trobareu al cor del barri Gòtic de Barcelona. 

És tracta d, una plaça òpticament circular que us sorprendrá només trepitjar-la per la seva màgia, pel seu homenatge a la geometria, per la seva originalitat arquitectònica i per l´efecte immediat que provoca als vianants - només topar amb ella, alçareu els ulls i agafareu el mòbil per fotografiar el tros rodó de cel blau emmarcat pels edificis-. 

En realitat, tot i la seva aparença rodona, es tracta d´una petita plaça pentadecagonal, és a dir, en forma de polígon de 15 costats, concebuda en part per guanyar espai a l´estret i sinuós carrer Milans i proporcionar més llum solar i més ventilació a les façanes de cada habitatge i en part per organitzar el carrer amb un model geomètric en una zona on una via de traçats rectos hagués estat impossible. La forma de la plaça s´aprecia en tot el seu esplendor quan mires cap amunt i el perímetre de la plaça es retalla al cel.




La placeta de Milans és obra de l´arquitecte Francesc Daniel Molina, nascut a Vic l any 1812 i nombrat arquitecte municipal l´any 1855, període en que va dissenyar l, actual saló de plens de l Ajuntament de Barcelona. També va ser el responsable de la urbanització de la Plaça del Duc de Medinacelli, de la construcció de la Plaça Reial i de la font del Geni Català ubicada a Pla de Palau. Tanmateix, se´l recorda especialment per l, edificació de la plaça Milans construïda al 1953, en una època en que la ciutat de Barcelona experimenta un nou concepte d,urbanisme, més modern, que coincideix amb l,enderrocament de les muralles i amb la desamortització eclesiàstica que va donar lloc a l,alliberament d,espais a la ciutat antiga, abans ocupats per edificis religiosos. 

Els encarregats d, introduir aquest nou concepte urbanístic van ser una nova generació d´arquitectes, molt influenciats per les matemàtiques, formats a l,escola de la Llotja. Un d´aquest enginyers fou en Francesc Daniel Molina que va reflectir en la Plaça Milans la seva passió per la cultura de les matemàtiques. 

Tot i així, la urbanització de la singular plaça Milans no fou conseqüència de la desamortització eclesiàstica sinó que va ser producte de l´enderroc de l´antic Palau Real Menor al 1856 que presentava un estat ruïnós - aquest antic palau s,erigia al terreny on segles abans hi havia l,encomana barcelonina dels templers-. 

Com podeu veure, la Plaça Milans es insòlita es miri per on es miri i imagino que els que encara no la coneixeu us moriu de ganes de visitar-la. Voleu saber com arribar-hi?. 

Doncs bé, el carrer Milans és un carrer d´uns cent metres de llargada, estret, sinuós i peatonal, que uneix la confluència dels carrers Ataúlf i Gignàs amb el carrer Avinyò. La plaça Milans, diminuta i encisadora, està ubicada al punt on convergeixen els dos trams que formen aquest carrer, així que heu d,encaminar-vos al carrer Milans per trobar la plaça. 

Una de les rutes possibles seria baixar per Avinyó i allà on posa BCN Lip girar a l’esquerra i ja estareu entrant al carrer Milans. Aleshores seguiu avançant unes poques passes i de seguida arribareu a la plaça Milans. Voilà!. Aixequeu els ulls amunt i admireu el cel blau retallat en forma rodona.






I no us oblideu de fer la vostra foto des de la perspectiva d´abaix a dalt, perquè és una foto massa bona com per no fer-la. Us encantarà!



dilluns, 10 d’abril de 2017

Mobbing: assetjant les persones amb les que treballes



Cada dia què passa el mercat laboral està més congestionat i ofereix menys oportunitats i pitjors condicions laborals a la gent que busca feina. Els drets laborals i les condicions de treball han fet un salt qualitatiu cap enrere, situant-se al nivell de fa 20 anys. I si això no et sembla prou preocupant, et diré que actualment els casos de mobbing augmenten exponencialment, perquè hi ha gent que aprofita aquesta precarietat laboral per assetjar i maltractar algun dels seus companys o algun dels seus subordinats.

Quan parlem de mobbing estem parlant d´un assetjament moral a l´entorn laboral que és denunciable. És dona quan un company de feina o el teu superior et menyspreen i es comporten de manera que menyscaben la teva integritat com a persona de forma continuada en el temps, perseguint denigrar-te, anular-te i que causis baixa voluntària al centre de treball.

Les maneres de fer mobbing són infinites, des de la burla directa, la limitació a informació que hauries de conèixer, l´aïllament, el desprestigi i la difamació constant davant els companys i la resta de departaments, encàrrec de tasques per sota de la teva qualificació, negació d,oportunitats que si tenen la resta de treballadors -des de formació, possibilitats de fer teletreball, torns de vacances sobrants, promoció interna-, treure´t volum de feina perquè estiguis inactiu i et puguin acusar de poc productiu o al contrari, donar-te molta feina perquè no donis a l´abast...

El problema a l´hora de denunciar el mobbing és que és difícil de demostrar, perquè l´assetjador pot ser molt subtil -no vol que el descobreixin, vol que "caiguis" tu solet-. Però a més a més, la majoria de vegades els teus companys no estan disposats a donar la cara per tu perquè tenen por o perquè ja els està bé que tu siguis el cap de turc -si el teu cap està "distret" fent-te la vida impossible a tu, segur que no es fixa en ells i per contra, estan més ben valorats-. O també tens moltes possibilitats que els teus companys s,allunyin de tu perquè perceben que ets persona non grata pel teu cap i prefereixen no relacionar-se amb tu, per tal de no sortir perjudicats, amb la qual cosa, volent o sense voler, provoquen que el teu aïllament creixi i la teva autoestima vagi minvant. 

I per si tot això no fos suficient, també poden haver-hi companys que es facin forts vers la teva persona, que aprofitin la teva "debilitat" als ulls dels superiors, per a sortir reforçat ells i posar-se medalles, bé sigui per enveja cap a tu, bé perquè siguin uns trepes -en una societat tan individualista com la nostra els trepes cada cop són més abundants- o directament perquè tenen problemes psicològics. 

Total, que al marge del que digui la llei, si estàs patint mobbing, és complicat de resoldre, perquè és difícil de demostrar i perquè el temps va en contra teu: cada nou dia que passa la víctima del mobbing és va sentint més frustrat i deprimit, de manera que li resulta molt complicat mantenir l,objectivitat i no sap com sortir d´aquest cercle viciós. La persona sotmesa a mobbing de manera continuada, molt segurament baixarà el seu rendiment, tindrà canvis d,humor, es mostrarà trist, de vegades rabiós... i tot això va en detriment seu i fa que la pilota sigui cada vegada més grossa.

Si creus que estàs sent víctima de qualsevol tipus de mobbing el primer que has de fer es verbalitzar-ho. Parla, explica el teu cas. Si la teva empresa és d,aquelles que tenen un servei de suport psicològic al treballador, utiliza´l. Truca o escriu explicant el que t,està succeint. En segon lloc, espavila i comença a reunir proves: correus electrònics, companys que vulguin fer-te de testimonis... A més a més, comunica-ho al comitè d,empresa o als delegats sindicals, que et podran assessorar i fins i tot ajudar-te a reunir aquestes proves si ja s´han donat més casos de mobbing. I si no et fan prou cas, posa una denúncia per via d,urgència a la Inspecció de Treball o una demanda judicial. Potser perds la feina, no et dic que no, però pensa que si segueixes permetent que et facin mobbing i el maltractin, no solament perdràs la feina sinó que també perdràs la dignitat, l,autoestima i la salut.

Hi ha empreses i entitats que es creuen que tenen el millor dels climes laborals, sense adonar-se´n o potser sense voler adonar-se que dins el seu organigrama hi ha directors/es, caps i/o responsables cruels i amb manca d´empatia, que assetgen als treballadors - ara mateix tinc present els noms d,unes quantes empreses d, aquestes que fan veure que no passa res-. En qualsevol cas, pensa que tu vas a l´empresa a treballar i tens uns drets com a persona i com a treballador que se t,han de respectar. 

Així que valora,t i recorda, sobretot, que la víctima MAI NO ÉS RESPONSABLE dels actes de l´assetjador.



divendres, 7 d’abril de 2017

Estius efímers que desapareixen engolits pel mar


La finestra blava, Azure Window o Tieqa Zerqa en maltès, era un espectacular arc natural ubicat a la petita illa de Gozo (Malta) que es va crear fa milers d, anys al col.lapsar dues coves. 

Aquesta finestra de pedra creava un meravellós espectacle visual al fusionar el blau del mar amb el blau del cel, oferint un paisatge seductor d´infinit blau. Si us fixeu, he dit "era" i "creava" perquè resulta que la famosa finestra ja no hi és: el passat 8 de març l´arc es va trencar i es va enfonsar en les aigües del mar Mediterrani que tan se l´havia estimat, dotant-lo d´una bellesa inigualable.

Jo em vaig banyar sota aquest arc ceruli fa uns anys, a l´estiu del 2010 i és un d, aquells records que se´t queden gravats a la retina, perquè em va agradar tot d, aquelles vacances: l´illa de Malta, amb el seu esperit tan mediterrani i la seva capital fortificada, La Valletta, el temps, els sopars arran de mar, els riures i els balls del Max, el vaixell que ens va dur fins a l,illa de Gozo, la finestra blava, la temperatura de l,aigua, la pell bruna, l´illa de Comino i la seva blue lagoon... Ja aleshores els guies ens van dir que el meravellós portal s´estava desintegrant per l´erosió i que probablement en 40 o 50 anys l´arc desapareixeria i quedarien només dos pilars en peu. Em va semblar un sacrilegi que desaparegués quelcom que duia milers d´anys a la terra, però no hi vaig tornar a pensar fins que vaig saber que la finestra de pedra havia caigut destruïda pel vent i el fort onatge. Engolit pel mar molt abans del que havien previst, l´arc va arrossegar un dels dos pilars, de manera que només en queda un en peu. En saber-ho em vaig sentir trista. Molt trista.

Perquè  en uns segons va desaparèixer quelcom que havia trigat milers d´anys a formar-se, i això demostra un cop més el efímer de l´existència, la poca empremta que deixem del nostre pas pel món. Un arc colossal que duia milers d´anys entre nosaltres, que s´havia anat modelant i  erosionant segle a segle, es va enfonsar a les aigües del mediterrani en uns segons. I ja està. Ha deixat de ser i forma part del passat. I dintre d´un temps, ningú es recordarà d´aquell meravelló arc natural.
 

I el mateix, però encara en menys poc temps, passa amb nosaltres.

Tots els nostres somnis d´infant, de joventut i de maduresa. Totes les nostres lluites, els nostres desenganys, els neguits, les alegries i els èxits. Les nostres emocions i les nostres primeres vegades. El que ens feia riure i el que ens feia plorar. Tot el que vam aprendre i el que vam haver de desaprendre. Les persones que estimem i les que mai ens van estimar. Les nits d´estiu, les vacances, les abraçades dels fills i els petons d´amor. Tot, tot, tot, desapareixerà algun dia, en un segon, tan bon punt els nostres ulls es tanquin per sempre. I ja està. Deixarem de ser i formarem part del passat. I passat un temps, gairebé ningú es recordarà de nosaltres, tret d´uns pocs que potser ens recordaran fins que a ells també se´ls tanquin els ulls. I aleshores res. Es tancarà el cercle. 


Fi. Oblit. Buit. Infinit. Eternitat.

Ningú es recordarà que un dia van trepitjar fort la terra, ni que als estius ens banyàvem riallers al mar, aliens a la fugacitat de la nostra existència, quan encara creiem que podíem ser immortals.









divendres, 31 de març de 2017

El teu cervell t´enganya: Distorsions i biaixos cognitius


"Tothom em diu que he de comprar aquest cotxe perquè fa molt per mi..."

Ah, si? I és pot saber qui és exactament aquest "tothom"? Són amics teus? Són venedors de cotxes? Tenen un cotxe igual que el que t´estan recomanant? De quantes persones estem parlant en realitat? D,una? De dues? Què potser t´ho han comentat dues persones, i a això li has afegit les pròpies expectatives i el teu desig de comprar aquest cotxe i a partir d´aquí, el teu cervell s´ha muntat la seva pròpia pel.lícula per acabar de convèncer-te a tu mateix i ara ja creus fermament que l´opinió de dues persones afegida a la teva conformen l´univers i per tant has de comprar aquest cotxe perquè TOTHOM sap que fa per tu?.

D´aquesta manera d´enganyar-te que utilitza el teu cervell tan sovint, se´n diu distorsió o biaix cognitiu i els experts han calculat que existeixen almenys 188 formes de distorsions o biaixos cognitius que utilitza el nostre cervell per tal de processar tota la informació que li arriba i prendre la decisió més ràpida, tot i que això no significa que sigui ni la millor decisió ni tampoc la correcta.

Un biaix cognitiu és un efecte psicològic que produeix una desviació a l´hora de processar el que percebem, i això ens condueix a una distorsió de la realitat, un judici inexacte, una intuïció, una interpretació que fa el nostre cervell que en realitat no es basa en la lògica. El cervell ens fa veure quelcom que en realitat no està passant. Aleshores, això vol dir que el nostre cervell no està funcionat correctament?

Doncs no. Resulta que aquest recurs del cervell, la distorsió i el biaix cognitiu, sorgeix d´una necessitat evolutiva: per afavorir la supervivència dels éssers humans, el cervell ha hagut d´aprendre a emetre judicis immediats per tal d´assumir una posició ràpida davant de certs estímuls, certs problemes o certes situacions. I a causa de la impossibilitat de processar de manera ràpida i immediata tota la informació disponible i tots els estímuls percebuts, el cervell ha "après" a filtrar aquesta informació de manera selectiva o subjectiva. Aquests filtres que el cervell aplica de manera automàtica, sense ser-ne conscient, vindrien a ser una mena de drecera a l,hora de prendre decisions, una manera d´estalviar temps a l´hora de decidir, i malgrat que ens poden conduir a cometre errors greus, s´ha de dir que en determinats contextos, quan el que prima és la immediatesa, ens condueixen a realitzar accions més eficaces o a adoptar decisions més ràpides. Per exemple, imaginem que estem al bosc i una fera salvatge ens aguaita i només escoltar un soroll entre els matolls, ja ens posem alerta i fugim, sense esperar a comprovar si en efecte hi ha una bèstia salvatge i si en efecte ens vol atacar. En aquest cas, està clar que aquest biaix cognitiu, això de sentir un soroll al bosc i apretar a córrer, "interpretant" que una fera ens vol atacar, sense esperar a veure si en realitat estem en perill o no, ens ha ajudat a sobreviure i evolucionar com a espècie.

Però com ja he assenyalat, sovint les distorsions i els biaixos cognitius també ens indueixen a prendre decisions equivocades. Algunes de les maneres errònies més habituals que té el nostre cervell de processar la informació, enganyant-nos i generen conseqüències negatives serien les següents:

Recompensa divina.
No trobo feina, però si sóc prou pacient Déu proveirà. Realment creu que les coses funcionen així?

Justícia poètica
Aquell noi assetja el nen més dèbil de la seva classe. Ho acabarà pagant car perquè el temps posa tothom a lloc... Sí? De debò creus que el temps posa les coses a lloc i què qui la fa la paga?

Fenomen del món just
Tendència de moltes persones a percebre el món com un lloc just i per tant, en el que les persones reben el que es mereixen, tant si rep coses bones, com si rep coses dolentes. Això indueix a lectures que disten molt de la realitat, com ara que la víctima d,una violació algun comportament seductor deu haver tingut, sinó no l´hagueren violat. O la víctima de maltractaments alguna cosa va fer per merèixer els cops. O les persones que han estat acomiadades i estan a l´atur es que no deuen ser bons treballadors. O bé, si la lectura és positiva, pot dir-se que una persona que és el Director General d´una empresa multinacional ho és perquè s´ho ha guanyat -sense tenir en compte, per exemple, que aquesta persona és el fill de l´amo de l´empresa-. 

Davant del dubte, escollir el que ja coneixes:
La meva feina no m´agrada, però és millor tenir-la que no tenir-la perquè vés a saber que em trobaria si busqués una feina nova. És allò de triar quelcom per la senzilla raó que és el que coneixes, el que és familiar, al marge de si és bo o dolent.

Efecte Ikea o efecte handmade
Aquest armari és especial, perquè el vaig fer jo amb unes fustes velles -tot i que les portes no encaixen i té un clau rovellat-. O aquesta melmelada és boníssima -perquè està feta artesanalment- tot i que té uns grumolls durs com pedres. Seria aquella tendència a valorar quelcom de manera desproporcionada només perquè ho has construït tu mateix -ni que sigui parcialment-, o perquè està fet a mà.

Biaix retrospectiu
Tendència a recordar les decisions pròpies millor del que en realitat van ser.

Associació visual
Sempre que rento el cotxe, plou. O sempre que bec una cervesa sóc feliç -tipus anunci Mediterràniament-. Associar una determinada experiència amb certes condicions de l´entorn.

Biaix per resultat
Vaig fer malament de casar-me amb aquest home perquè al final em vaig separar (sense tenir en compte que has compartit 15 anys de felicitat amb ell i hi has tingut dues criatures). Jutjar una decisió pel resultat final, en lloc de jutjar-la per la qualitat o encert de la decisió. 

Efecte Bandwagon o arrossegament
Tendència a fer o creure quelcom només perquè moltes persones ho fan o ho creuen. Com més persones facin o creguin una cosa, més possibilitat hi ha que tu també ho creguis o ho facis

Efecte denominació
Tendència a gastar més diners quan l´import està denominat en petites quantitats -per exemple, monedes- més que si està en grans -per exemple, bitllets-.

Preferència rítmica i biaix de simetria
Els sons rítmics són avaluats pel nostre cervell com a millors, més bonics, i sovint com a més certs que aquells que són arítmics. A més a més, els sons rítmics es recorden amb més facilitat. D´aquí els missatges rítmics d´alguns anuncis tipus "el frotar se va acabar" o en discursos polítics "yes, we can".

Una persona físicament atractiva i ben vestida, ens sembla una persona bona, educada, intel.ligent... per contra, una persona lletja físicament, vestida amb poc gust i tatuada, ens sembla una mala persona, maleducada, barroera vulgar... I no tenim en compte que potser la primera, la persona guapa i ben vestida, és un estafador i la segona, la lletja i que porta tatuatges, és un metge.

Efecte Pigmalió o efecte profecia autorealitzada
És una predicció que, de ser realitzada o enunciada, realment acaba provocant que aquesta es faci realitat. Estudiants que tenen millors resultats acadèmics per la senzilla raó que això és el que s,espera d´ells.

I així, fins a 188 formes de distorsió que utilitza el teu cervell per prendre decisions més ràpides... No us sembla tot plegat molt curiós?. El funcionament del nostre cervell és fascinant, però anant una mica més enllà, us heu adonat que de la gran influència que aquestes distorsions i biaixos cognitius tenen en el nostre comportament individual i grupal? Us feu càrrec de com la publicitat, o els polítics, o els empresaris, o les grans marques o els influencers a les xarxes socials, o els mass media, o els professors d´una universitat o els líders en general, poden utilitzar aquests recursos del nostre cervell per tal d,influir el nostre comportament, induir-nos a actuar d,una manera o d´una altra o directament, manipular-nos -ja sigui en benefici d´ells, ja sigui pel nostre propi bé-?.

No pots anar contra el teu cervell però quan cal, si ho vols, també pots prendre decisions més  acurades, més reflexionades,  pots agafar-te el temps necessari per decidir més sàviament, amb més seny i més personalitat, pots qüestionar el que passa al teu entorn, en lloc de creure cegament tot el que diguin els mitjans, els anuncis publicitaris, els polítics... No sempre has de seguir a les majories, ni a les modes, ni has de deixar el teu futur en mans de l´atzar. Així que atura´t, pren consciència plena i decideix que vols i que no vols per a tu i per als teus. 



dimecres, 29 de març de 2017

Et vols casar? Així potser sí!



Quantes vegades has escoltat algú que deia ... jo em casaria però no crec en l,església...  No tinc peles ni ganes de convidar tota la família... casar-se és un negoci... M´agradaria, però en una cerimònia íntima... M´atabalen els formalismes... Els preparatius em maten: diuen que preparar un casament és una de les situacions més estressants... Jo no ajuntaria tota la meva família ni boja... Els restaurants et cobren un menú normal a preu d´or ... 

I no només ho has escoltat en boca dels altres, sinó que també ho has pensat, sobretot si ets una d,aquelles persones que  mai s´ha volgut casar. Potser perquè no vols ser com tothom i detestes les cerimònies típiques i tòpiques. Perquè mai has volgut entrar a la roda de treballar molt en una feina que no t´agrada per casar-te, hipotecar-te i tenir fills. O perquè els comiats de solter et fan venir basques. O bé perquè odies les celebracions multitudinàries i t´incomoda ser el protagonista, sentir-te observat i que tothom es vulgui fer fotos amb tu. O perquè no creus en l´esglèsia ni tampoc et vols casar al teu ajuntament, en el que per cert hi governa un grup polític amb el qual no simpatitzes gens ni mica. 

Però tot i així, quan hi penses, et descobreixes pensant que t´agradaria celebrar quelcom especial amb la teva parella, tenir una mena de celebració íntima, personal, al teu estil. Potser et faria il·lusió que la teva parella "improvisés" per a tu una celebració especial i que et vingués a recollir un divendres a la feina amb una maleta a la mà: dins hi hauria un vestit boho&chic, unes sandàlies de plataforma i uns bitllets d´avió cap a un destí inesperat on us prometríeu estimar-vos fins al final. O potser t,agradaria que una nit d´estiu et convidés a fer una copa a uns banys antics i vora el mar, tots dos entonats i amb una corona de flors al cap, us féssiu la promesa de formar una família i d,acompanyar-vos l´un a l´altre durant molts anys. O que et preparessin una escapada a una masia antiga del segle XVII, d´aquelles que tenen un estanc amb nenúfars i una caseta pels criats que s´ha reconvertit en apartament pels convidats i després de sopar, a les postres, el masover us casés, brindant amb la cervesa artesanal que fa segles que es prepara a la comarca. O que el teu company/a t, arrossegués amb qualsevol excusa fins a la terrassa d´aquella plaça plena de gent on vau quedar per primer cop a fer un cafè i al vespre, en caure el sol, aparegué el vostre millor amic amb dos braçalets d,argent originaris de Formentera i us casés entre rialles sota les palmeres. 
Al lloc i a l´hora que tu vulguis.
Sense cap o gairebé cap convidat.
Sense cap rerefons, ni religiós ni civil.
A la teva manera.

T´agradaria però creus que això no és possible?. Doncs t´equivoques. Sí que existeix. Se´n diu casament o cerimònia humanista i és una nova manera d´entendre i celebrar el compromís entre dues persones que s´estimen, tot i que, com tot en aquesta vida, corre el perill de convertir-se en un negoci més. Però deixant les parts negatives de banda, us diré que fa que aquests tipus de cerimònies resultin tan atractives:

dilluns, 20 de març de 2017

... Ens va dur la primavera el 20 de març !


Avui a les 11.29 hora peninsular ha començat oficialment la primavera de l´any 2017 que durarà exactament 92 dies i 18 hores.

Però a més a més, el 20 de març és el International day of happiness - i el 21, que és demà, el Dia Internacional de la Poesia-. Ja hi ha més llum i els dies són més llargs, canviarem l´hora diumenge vinent, el sol comença a escalfar de debò, les terrasses s´omplen de gent riallera, comencem a veure la pell i les pigues de la gent -que han estat amagades sota la roba durant tot l´hivern- i les botes s´amaguen als armaris per deixar espai a les sandàlies i a les ungles pintades de colors divertits. L,arc de Sant Martí abandona el cel i baixa a la Terra per uns dies, per pintar-ho tot amb els seus colors, que s´escapen pels camps i pels paisatges, esclatant a les flors, als jardins i als balcons. I tothom, tothom, tothom es sent una miqueta més alegre perquè se´ls ha alterat la sang ... 

Així que no tens excusa, surt al carrer i deixa´t contagiar per aquesta revolució de colors!