dimecres, 14 de juny de 2017

L´experiment



Ganímedes està habitat per una civilització híper avançada que ha estat capaç de clonar i desenvolupar als seus laboratoris la vida humana. Un cop completat el cicle de reproducció, els responsables de l´experiment decideixen enviar una mostra d´aquests espècimens al planeta Terra per tal de comprovar que els resultats són òptims i que les rèpliques humanes són capaces d’integrar-se i conviure amb els terrícoles sense cridar l'atenció. 

L´exemplar QT viatja a la Terra amb destí a una petita ciutat envoltada de mar i muntanyes que es diu Barcelona. Als pocs dies d’aterrar se n´adona que el seu aspecte físic correspon al d´un adult de cabells blancs i pell arrugada malgrat la seva data de fabricació recent i les seves extraordinàries característiques físiques. Si no vol comprometre l´experiment ni delatar la seva condició no humana haurà de dissimular el seu veritable estat físic. 

De seguida s´acostuma a desplaçar-se en metro perquè és un mitjà de transport pràctic on passa totalment desapercebut. A més a més, viatjar en metro li agrada perquè li permet observar els humans en tota la seva esplendor i sobretot, perquè la il·luminació artificial i la manca de finestres exteriors li recorden el seu planeta, on els habitants viuen sota terra a resguard de la llum encegadora que irradien els seus cinc astres solars.  Se n´adona que tots els altres humans prefabricats a Ganímedes també comparteixen el seu gust pel metro perquè se´ls creua diàriament als passadissos. Es reconeixen entre ells de seguida, especialment per les vibracions telepàtiques que emeten els seus cervells, però fingeixen que no es coneixen per no despertar sospites entre els altres viatgers. 

Al començament el QT no entenia perquè els humans més joves s’entossudien a cedir-li el seu seient i desorientat, refusava la invitació amb un tímid gràcies. Però amb el temps ha deduït que els terrícoles d´edat més avançada s´esgoten si estan molta estona de peu degut a la seva decadència física progressiva i per això els més joves els cedeixen amablement el seus seients, perquè puguin descansar. Aquest descobriment li ha fet apreciar encara més els éssers humans.

Els aprecia i els admira per la seva parsimònia i els seus costums com a espècie. Li fa gràcia la seva manera ordenada de caminar en silenci i gest seriós els uns darrere els altres, pels túnels que connecten les andanes. S´entreté bocabadat amb els que toquen música en directe. El fascinen els que somriuen per qualsevol bajanada, els que ploren ves a saber perquè, els que pugen al vagó al darrer segon just abans que es tanquin les portes o els que cauen adormits pels sotragueig del tren. Li provoquen una tendresa inexplicable els cabdells humans que les mares transporten en motxilles enganxades al seu cos per a què els nadons sentin el batec del seu cor o els nens una mica més grans que agafen la mà de la mare per no perdre’s.  Es posa content quan contempla els enamorats que per Sant Jordi porten roses vermelles a les mans, o els viatgers que parlen en idiomes d´altres llocs i caminen despitats guiant-se amb el plànols de la ciutat...

Definitivament, els humans li han robat el cor i la mirada se li enterboleix quan pensa que un dia no gaire llunyà haurà de tornar a Ganímedes. És per això que de vegades s´asseu a l´andana durant hores, deixant passar de llarg tots els trens, observant en silenci les anades i vingudes dels humans, en un intent de retenir cada detall, cada gest, cada so, perquè sap que quan torni al seu planeta, aquesta fotografia de la memòria serà uns dels seus majors tresors.

Sense ser-ne conscient el QT experimenta tots els sentiments humans i de la mateixa manera que riu o té por,  de vegades el colpeja una nostàlgia blava i espessa que li encongeix l`ànima perquè estranya allò que en realitat mai no va tenir: enyora haver nascut humà de veritat. Li hagués agradat néixer del ventre de la mare i ser un nen que ho ha d´aprendre tot des de zero. I després ser un adolescent i anar descobrint el món poc a poc. Enyora les primeres vegades i els primers desenganys. I fer-se gran, estudiar, enamorar-se, viatjar, tenir fills. Per això, en un dels seus atacs de melangia decideix que quan arribi l´hora de tornar a Ganímedes, no ho farà. 

Ja té un parell d´amics i confia tenir-ne més amb el pas del temps. També té un gos petaner de cabells llanuts que va recollir al carrer i unes quantes aficions que l´omplen de joia. El fascina la vida a l, exterior, el sol escalfant-li la pell, el vent barallant-se amb el seu floc de cabells blancs, el contacte amb la natura i sobretot, banyar-se al mar. Dedica hores i hores a escoltar música de tot tipus perquè troba que és una activitat emocionant i reparadora. L´apassiona llegir i anar al cinema per posar-se a la pell d´altres persones i experimentar altres realitats, altres èpoques, altres univers que mai no coneixerà. No tornarà a Ganímedes. Desobeirà els seus líders i es quedarà a la Terra.

El QT no ho sap però el seu comportament i tots els seus pensaments són enregistrat als laboratoris i analitzats pels seus creadors, que estan realment satisfets en conèixer els sentiments humans del QT i les seves intencions de romandre a la Terra per sempre més, perquè això demostra que l´experiment ha estat tot un èxit.



2 comentaris :

  1. Ah, deliciós. El relat destil·la una visió realment optimista de les relacions humanes i de la vida en general ( la gent va somrient pels passadissos ? els joves cedeixen els seients a la gent gran???? Quin metro és aquest? ) En qualsevol cas, celebro veure que, a pesar de tot, entre nosaltres habiten ànimes càndides i pures, no sé si de Ganímedes o del Baix Llobregat, però està bé que així sigui. Tot no està perdut.

    ResponElimina
  2. Noooo... pels passadissos caminen en silenci jajaja has de ser més positiu Gregori que ja és estiu jajaja segur que tot no està perdut!!!

    ResponElimina