No normalitzis els maltractaments. No els toleris. No en siguis còmplice

Acceptar amb naturalitat fets horribles per poder sobreviure. Normalitzar a nivell intern. Viure una normalitat desviada. Convertir el maltractament en rutina, adaptar-s'hi, arribar a creure que el que et passa és normal per poder subsistir i alhora continuar mirant-te els ulls. Enganyar-te a tu mateixa. Callar perquè explicar la veritat seria humiliant (com explicar-li els altres que acceptes l'inacceptable i continues convivint amb el teu maltractador). Aguantar l'indicible perquè no vols ser estigmatitzada. Perquè sembla que el que no es diu en veu alta, no existeix. Perquè no vols que el maltractament arribi a oïdes dels teus fills, ni ara ni algun dia llunyà, que mai ningú no pugui utilitzar la violència del seu pare en contra seu, que mai no s'avergonyeixin de la seva mare perquè no va saber tallar amb aquesta relació insana i tòxica que la lliga al teu maltractador. Així que dissimules i fas veure que no passa res. Encara que de vegades no aconsegueixes controlar-te i acabes explicant-ho a algú amb qui després evitaràs coincidir perquè et farà vergonya haver-li mostrat la podridura del teu món, eixamplant  d´aquesta manera el teu aïllament.

Però finalment, un dia aconsegueixes trencar amb el maltractador, aconsegueixes dir adéu a la persona  que t´ha estat maltractant al llarg dels anys. Creus que ja està, que s´ha acabat el suplici, però aleshores hauràs d´enfrontar-te a la normalització col·lectiva que et farà gairebé tant de mal com el maltractament pròpiament dit. Perquè veuràs que la gent no et creu. Molta gent, fins i tot la del teu entorn més proper,  escull no posicionar-se, perquè consideren que no és el seu problema i que és millor no intervenir "als conflictes de parella". Veuràs com molta gent propera a tu -de la feina, del veïnat, de la família política i la de sang, de l´escola dels teus fills, amics comuns...- acaben acceptant el maltractador en el seu grup, es relacionen amb ell, el tracten com si res hagués succeït malgrat que tu ja t'has atrevit a verbalitzar el que estaves vivint. Ho has denunciat. Potser, fins i tot s'ha celebrat un judici. Però així i tot, et qüestionen. Et responsabilitzen a tu. Diuen que sempre havies tingut mal caràcter, que tenies la casa poc recollida, que eres molt descarada vestint o que no sabies cuinar. Si, hauràs d´escoltar coses així en ple segle XXI!. 

Te n´adonaràs que, en general, la gent no vol prendre partit,  vantant-se de ser persones justes. Diran que "és la teva paraula contra la d´ell i resulta que ell sembla molt bona persona, tan simpàtic quan recull els fills a l, escola, sempre tan servicial". Diran que es declaren neutrals, oblidant que si davant d'una injustícia no et sents incòmode, interpel·lat o atacat és que estàs de part del bàndol equivocat. Oblidant que les dones no menteixen. Oblidant que el percentatge de denúncies falses amb les quals aquestes persones justifiquen la seva suposada imparcialitat és NOMÉS del 0,01% - entre el 2009 i el 2016, les condemnes per denúncies falses van ser  de 79, en front d´1.055.912 denúncies per violència de gènere-.  

La violència de gènere parteix d´un caldo de cultiu que barreja molts ingredients, alguns altament nocius: tolerància excessiva al maltractament, assumpció de la desigualtat homes i dones, minimització de les agressions, culpant i responsabilitzant a les dones - és l´únic delicte on la víctima es converteix en sospitosa-, interiorització d´un rol de submissió per part de les dones, homes que tenen referents culturals basats en la imposició, cosificació de les dones... La violència de gènere és també transversal i això significa que no hi ha un perfil definit: qualsevol, de qualsevol edat, nacionalitat, nivell cultural i laboral pot ser un maltractador. I si, el més habitual és que el maltractador tingui una vida en aparença normal, o que sembli bona persona, fins i tot pot ser encantador. 

Per tant, l´educació i la prevenció són ara per ara les eines més importants per aturar aquesta epidèmia masclista. Així que posa el teu gra de sorra. Fes pressió social. No normalitzis, no toleris.  Les dones no menteixen. Les dones no presenten denúncies falses. La imparcialitat no té cabuda quan hi ha violència de gènere, maltractament, abusos o assetjaments. I no, no es pot ser sempre imparcial. No, no sempre pots mantenir-te al marge i si ho fas, conscientment o inconscientment, estàs col·laborant amb el botxí. 

Així que deixa de normalitzar el maltractador perquè ajudes a estendre la idea que es pot maltractar a una persona durant anys i després seguir amb la teva vida tan tranquil·lament, sense conseqüències, amb total impunitat, sense rebre un sol retret, sense que ningú et recrimini la teva conducta, sense que ningú et jutgi. Si normalitzes la violència de gènere com a simple problema intern d, una parella estàs col.laborant a què la violència de gènere es perpetuï, estàs abonant el masclisme, legitimant el maltractament a les dones:

• Si tractes el maltractador com si no passés res, ell es convenç que no ha fet res dolent, i per tant, creurà que la seva conducta és normal i que la culpa és de la víctima. Continuarà reproduint el seu comportament amb altres víctimes.
• La normalització col·lectiva del maltractador ajuda al fet que s'estengui encara més la violència de gènere, perquè la gent jove rep el missatge que no hi ha res execrable a maltractar i controlar la víctima. Amb el teu silenci normalitzes el maltracte i fas gaslighting a la víctima, que observa com el seu entorn fa veure que no passa res, entenent que és ella que no discerneix la realitat. Els darrers anys l´increment de la violència digital entre els joves és espectacular: no és l´única causa, però el fet de no criminalitzar públicament la violència de gènere, fa que els joves també la "normalitzin". De manera que troben que la violència en el si de la parella és "normal" i amb l, ajuda de la tecnologia i les xarxes socials cada any que passa augmenta notablement el control, la vigilància i la pressió sobre la parella. Així que si vols ajudar a transmetre valors d´igualtat, respecte i no discriminació, deixa de normalitzar el maltractament.
• La normalització col·lectiva del maltractament debilita encara mes si cap, a la víctima, que es tornarà més vulnerable i sentirà que no val la pena haver-se arriscat a denunciar perquè el maltractador  en lloc de pagar el mal que fa fet, en lloc de ser qüestionat socialment, és acollit com un més, com si mai no hagués maltractat ningú. L'acceptació social al maltractador, l´intent de responsabilitzar a la víctima de la violència rebuda,  fa que per ella sigui encara més complicat despertar de la letargia de la seva consciència, en creure que aquestes maneres violentes de viure habitualment en la seva vida, són normals sense més ni més. 

Així que fes-te i fes-nos un favor. Abandona l, equidistància, que ara està tan de moda, perquè no hi ha punt mitjà en la violència de gènere. Fes pressió social contra el maltractament. Rebutja públicament la violència de gènere. No la normalitzis. No la toleris. No en siguis còmplice.